Tinc la teoria que a les perruqueries la llum i els miralls estan modificats tècnicament per fer que així que t'asseus a la cadira i et miris al mirall et caigui l'ànima als peus i pensis: "Com pot ser que ningú no m'hagi avisat que duia els cabells tan malament?! Déumeusenyor, com no m'he adonat de la gravetat de la situació? Com he pogut sortir al carrer amb aquests blens durant mesos?"
Llavors busques al mirall la mirada còmplice i balsàmica dels altres clients. Balsàmica, perquè pensen el mateix que tu i se senten igual d'humiliats, i això et reconforta en la penúria.
Per això ens ho deixem fer tot, a les perruqueries. Per això no goses obrir la boca quan la perruquera et pentina amb un raspall d'aquells rodons i et deixa un serrell tot voluminós que et durarà els cinc minuts d'arribar a casa i mullar-te'l. No goses dir-li que no t'ho faci perquè estàs vençuda, humiliada i avergonyida d'haver anat així d'horrorosa durant mesos i no haver-te'n adonat. Ella, la perruquera, està en possessió de la veritat. Ella t'ha vist com tu t'has vist davant del mirall de la perruqueria, i si no vols que aquest secret corri pel món, t'has de deixar fer.
2 comentaris:
Ostres sí,m és tal qual com ho dius! És molt humiliant! I em fa una vergonya, quan m'assec davant del mirall i veig la grenya!! I com és que sempre fem tan mala cara, a les perruqueries???
Sí, jo faig ulleres i tot, i mira que "de veritat" no en faig mai, però és que les perruqueries són una altra dimensió de l'espai/temps.
Publica un comentari a l'entrada