Ja ho tindríem...

...que diu l'O.B.
"Ja ho tindríem" és la frase que va marcar el viatge al Marroc de fa 3 estius: a 45 graus ens tocava menjar per dinar un tahine bullint de mandonguilles i ous, així que valia més anar per feina i acabar aviat per anar a morir tranquil·lament de combustió espontània en algun racó d'aquell càlid (molt) país.
Dilluns vaig tornar de Reus. Primer jahotindríem de la setmana. A la tarda vaig anar a recollir els gossos. Segon jahotindríem. [Aquí, un incís d'allò més preciós: la Leia està en zel i l'Armandu, tot i haver estat castrat, va més sortit que... ara no sé què pot anar més sortit. Total, que està tot el dia intentant muntar-la, però no hi arriba i acaba esgotat i estirat a terra. I llavors la Leia diu "ah, no!" (que no vol dir "culo", aquí) i el fa aixecar i el munta ella a ell! És com si li digués "mira nano, això es fa així, aviam si n'aprens!".]
Dimecres vaig acabar el curs de català. Tercer jahotindríem. Dissabte m'examinaré del nivell D. Quart jahotindríem. I d'aquí a dues setmanes acabaré el postgrau i les pràctiques. Cridaré el JAHOTINDRÍEM més gran de la història. I llavors em buscaré noves activitats per seguir dient jahotindríem.
Doncs apa, ja el tindríem, aquest post.