Quan me'n vaig anar a Escòcia d'Erasmus em vaig endur un mocador de roba del Barça que tinc des de petita. No recordo qui me'l va regalar i ara hauria de buscar-lo per calaixos i caixes, però segur que el tinc. Està ribetejat en groc i les ratlles blaugrana estan al biaix. No m'hi he mocat mai, és clar, i de petita el tenia lligat al pom de la finestra de l'habitació.
Me'l vaig endur a l'Erasmus, deia, com un element de connexió amb casa meva. O perquè em feia il·lusió i prou, ves.
Un dia, en un seminari d'una assignatura que fèiem amb el professor i poquets alumnes, el profe va dir-nos que per a la següent classe duguéssim alguna cosa que representés alguna història de pertinença nacional, o alguna cosa així, i jo ho vaig tenir clar: el mocador.
Tota orgullosa, quan em va tocar fer la xerrada vaig dir que el Barça significava per als catalans més que un equip de futbol, que era la representació d'un país amb una problemàtica concreta, i blablabla. Tot fantàstic si no fos perquè els companys i el mateix profe no havien sentit mai parlar de Catalunya, i fora del Barça, no sabien de què els parlava.
Algun altre company també va dur un símbol futboleruo i ara no ho recordo però no descartaria que fos del Manchester. Ara que potser també podria ser del Glasgow Rangers, essent on érem. O del Totenham.
I jo què sé!
Si no em sé ni els noms dels jugadors! Perquè jo no sóc futbolera, sóc culer, però culer de barces-madrits i poc més. El que es diu "culer interessada", vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada