Sant Medir, again

Només hi ha un dia de l'any que lamento no viure a Barcelona, i concretament, a Gràcia: avui, 3 de març, sant Medir.
A les 8 del matí ja llencen una traca i de seguida sents els timbals i les trompetes de les bandes de música, que escalfen l'ambient mentre les colles guarneixen els camions i els cavalls i els carreguen de sacs de caramels.
Baixes al carrer i davant de casa tens la colla d'Els Tivats, em sembla que són, que van amb jersei lila i amb els fermalls enganxats al pit fets amb faves, violetes i llaçades amb la senyera. No sé si és per l'època, però per sant Medir la violeta és la flor "oficial", tots els romeus en duen així, en forma de fermall, i se'n poden comprar ramets. Fins i tot hi ha una colla que es diu La violeta. Cosa que a mi em fa molta gràcia, ves.
Cap a les 10 o les 11, les colles es comencen a moure. Cadascuna va pel seu cantó; desfilen a cavall o amb camió entre el trànsit normal d'un dia laborable i van llençant caramels, la gent surt de les botigues amb bosses de plàstic encara buides, els nens surten de les escoles tots junts amb els mestres i esperen que les colles vagin passant davant seu...
Al migdia fan un descans i els carrers ja són plens de caramels aixafats i barreja d'olor de sucre i caca de cavall. És el perfum que acompanyarà ben bé una setmana o dues tot el barri.
Quan s'acosta el vespre, el carrer principal de Gràcia, el carrer Gran, queda tallat al trànsit i la gent l'envaeix a peu, pel mig, com si recuperessin un espai que els ha estat robat. Cap a les 8 ja t'impacientes i surts a la terrassa i mires cap amunt, cap a Lesseps. Encara no es veuen! És que la romeria, al vespre baixa tota junta, totes les colles, i ho fan en sentit contrari, de muntanya a mar.
Cap a quarts de nou... sí, ja se senten els timbals, allà lluny!
Corres escales avall i al carrer et trobes tots els veïns, i els fills dels veïns, que ja fa anys que no hi viuen, i els fills d'aquests fills, que només veus un cop l'any, per sant Medir. Ja els arribarà l'edat antitot en què trobaran que sant Medir és una xorrada infantil, i també els arribarà l'edat, un temps després, en què trobaran que és una tradició entranyable i que cal mantenir, i tornaran a venir, després d'uns anys de no fer-ho, a casa els avis o els tiets i al principi no s'ajupiran per arreplegar caramels, una mica avergonyits, però al cap d'una estona estaran agenollats a terra com tothom, nens, iaies, avis, papes i mames, recollint uns caramels que en realitat són el menys important de la festa, i l'endemà tindran agulletes a les cuixes i al cul i un somriure als llavis.