Calçotada

Amb alguns amics hi tens un lligam estomacal.
No sé què ens devia passar al Fòrum (ni que passéssim gana!) que gairebé cinc anys després, quan organitzem una trobada el nostre reducte de forumerus, tots els mails són per dir qui durà què de menjar. Aquest dissabte hi va haver un moment de pànic quan els primers en arribar vam començar a patir perquè no s'havia encarregat el vermut a ningú, ni el pa. Patíem tant que un se'n va anar amb el cotxe i va tornar amb vermut, pa, coca de llardons i botifarra d'ou. És el que entenem nosaltres per "anar a buscar el pa". No el duràs sol, oi? Cal acompanyar-lo com déu mana!
Al final, com cada any, va sobrar menjar. Aquest cop, menys que l'any passat (n'anem aprenent), però d'amanida, embotits i formatges n'hi havia per a una setmana, i de beguda diria que també si no fos perquè diumenge, que jo no hi era, s'ho devien fotre tot (els vaig deixar dissabte a les 8 de la tarda amb una copa de cava a la mà...).

Les dones vam deixar que els homes deixessin anar els seus instints prehistòrics del foc i la carn, i ens vam dedicar a xerrar o fer fotos d'ells treballant.