Compro loteria poc sovint; de fet, només per Nadal i Reis, però de tant en tant passo per davant d'una cabina de l'ONCE i se'm fa visible (és que jo crec que són invisibles i només es mostren cada x temps, com el poble de Brigadoon) i llavors compro "el que sigui que tingui pot o el premi més gros".
Quan demano el dècim intento fer-ho amb naturalitat i desimboltura, com si fos un acte inherent a mi, per no transmetre el pardillisme que tinc en aquestes coses (no sé quan es juga, ni quant et toca, ni per què uns valen 1€ i uns altres 3€), i encara menys per mostrar la certesa que tinc que em tocarà i alertar tots els lladres i banquers (valgui la redundància, perquè són sinònims).
Perquè la tinc, aquesta certesa. És evident. Si no en compro mai, el dia que ho faig és perquè em tocarà. A més, avui el de l'ONCE m'ho ha dit: "et dono el que toca, eh?". Així que ja està, no hi ha volta de full, demà o demà passat seré milionària.
Per Nadal compro dues o tres participacions d'aquestes que venen a les botigues i també sé del cert que em tocarà. El món se m'enfonsa quan s'acaba el sorteig i els meus números no han estat anomenats per esdevenir el meu futur. L'única explicació possible és que a l'últim moment s'ha produït un cataclisme en alguna remota galàxia, un forat negre s'ha empassat un meteorit o el vent solar ha bufat massa fort, i això ha provocat una tremolor imperceptible per als humans però sí per a les boles de la rifa, i cau la que no tocava.
Si no, no m'explico com és que jugant dos cops l'any, no em toca mai.
1 comentari:
que gran que ets, violeta!!!! quin text tan xulo. una vegada més felicitats. Jo crec que no comentem més perque evidentment deu haver-hi un punt de mandra...però crec que és perquè que vols dir amb uns textos tan genials??...ara que ho penso és veritat que és fàcil. Simplememnt t'hem de felicitar. grande!!!
Publica un comentari a l'entrada