Afany controlador

La Unió Europea s'ha tret de la màniga una altra llei per empetitir una mica més la llibertat de moviment dels ciutadans: ara toca reglar els focs artificials i el que els envolta (i això que a mi no m'agraden, però que els deixin en pau!).
Jo crec que al matí, quan arriben a la feina, es reuneixen davant la màquina de cafè i un diu: "Va, avui a què li posem normes? Què ens queda? Ja hem fet posar els para-sols de les terrasses de bar del mateix color i els hem prohibit les estufes-xampinyó, els fem anar més a poc a poc amb cotxe, a encendre els fars de dia i allò del casc amb bici està en marxa..." I algú altre diu: "Comencem per allò que no passi al nostre país, que així no ens criden a l'orella. Allà al sud d'Europa són molt proclius a fer coses amb el foc." I un altre: "Ooohh, sí, ho veig, ho veig! Vaaa, prohibim coses de foc!". I així funcionen, segur.
(Els ajuntaments i els governs d'aquí fan igual, eh?)
Això de la Patum ho arreglaran, segur, però què passa amb els milers de correfocs, de castells de focs, de fogueres, de diables i dracs de les festes majors que llencen espurnes? Cal engegar una guerra a cada poble perquè no s'imposi la norma? És esgotador i alguns es donaran per vençuts.
És surrealista que es carreguin elements de la cultura popular sota el nom de la seguretat. Al tanto amb els castells, que segur que aviat diran que amb el casc no n'hi ha prou i faran que cada casteller dugui un arnès que vagi agafat a un punt de seguretat.
Quan vaig treballar al Fòrum, al departament d'espectacles de carrer (circ, malabarisme, acrobàcies, músics itinerants, un paio que anava disparant salves amb un canó... perquè us en feu una idea) vam maleir el dia que "algú" va crear els departaments de Riscos Laborals. És clar, havien de justificar la seva feina i un cop ja teníem contractades les companyies que venien d'arreu del món es van posar ells a mirar els planells del que fos que la companyia havia de muntar, i tot ho veien perillós. Van començar a exigir protectors per a cables; xarxes a sota d'instal·lacions; que el paio del canó no disparés (si era la gràcia del que feia!!), etc. Nosaltres ens posàvem les mans al cap perquè amb decisions així els espectacles no valien la pena. Per sort, un acròbata israelià que es dedicava a caminar per un cable tensat a 4 metres d'altura es va negar que li poséssim una xarxa a sota. Deia que si se li posava, ell plegaria. I la de Riscos Laborals se'n va anar cagant-se en tots els artistes "arriscats" i els productors que els donaven suport, però sense posar la xarxa.
No falta gaire perquè prohibeixin altres activitats de risc: fer caca més d'un cop al dia (perquè contamina i gasta aigua i paper); fer calçotades i costellades (ja em direu com girem la carn a la graella si hem d'estar a 15 metres de distància del foc!); menjar all si vius en parella (això potser estaria bé i tot),...