Per cert, ja sóc tieta!
(el post de l'orfenat no té res a veure amb això)
La Martina s'ho havia pres amb calma i ha nascut 11 dies després del previst, i com que encara no volia sortir l'han haguda d'estirar amb una ventosa (cada cop que ho penso em ve al cap un desembussador d'aigüeres d'aquells del mànec i el "fuelle"; jo en tinc un).
El Llorenç diu que per això té el cap "apepinat", però jo no li he trobat. Això sí, té unes ungles llargues que ni el Freddy Kruger.
I ha pesat (toca dir-ho, que si no sembla que no sigui el mateix) 3,660 kg. La llargada no la saben ni els pares.
Mira, una dada que ens estalviem, tu. Que prou perduda aniré després quan comptin el temps que té en mesos (ja he patit l'embaràs comptat en setmanes: per què a totes les embarassades (i els responsables corresponents) els canvia la percepció del temps i compten amb aquestes unitats tan estranyes, en comptes de fer com la resta de la gent, en dies i anys?)
2 comentaris:
enhorabuenaaaa!!
bienvenida al mundo del tiismo!!
yo, tras 3 dias con los míos, he cumplido para un tiempecito!
ya verás, serás la tia molona por la que se muere por ir a tu casa, con el patio, la estufa de laña, los perros... y sobre todo tú!
mola, una niña. Los míos son dos bestias pardas masculinas. Monos, pero no es lo mismo..!
FELICITATS!!!! Ara, a malcriar-la, que per educar-la ja té als seus pares! Petons!
Publica un comentari a l'entrada