Quan s'acaba l'època de les mandarines bones, aquelles que es pelen fàcilment i que són dolces i sucoses, em quedo com a òrfene, perduda, desorientada. Tan fàcil que és comprar un o dos quilos de mandarines i menjar-ne dues després de cada àpat, o endur-me-les a classe... Ara, què? La poma va molt bé a mig matí, però em fa mandra després dels àpats. Les peres, igual. El plàtan... de tant en tant sí, però no cada dia, que repeteix. La taronja és per al suc del matí, i les maduixes s'han de preparar.
No hi ha res com la immediatesa de la mandarina. Caldrà esperar que arribin les cireres, els préssecs i les figues.
Mandarines estimades, fins l'hivern que ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada