dijous, de gener 22, 2009

Trastorn de gossitat

És que li provocaré al gos nou, perquè ahir es va dir Armando a primera hora, Chewbacca (en realitat, Chewi) fins al vespre, i Obama a la nit, però he decidit que es torna a dir, definitivament, Armando (pronunciat Armandu), perquè és com li dèiem a l'Indi i em fa molta gràcia.
Encara no he trobat el tranquillo a passejar amb tots dos alhora, perquè si els porto junts al mateix cantó entortolliguen les corretges; si en porto un a cada banda s'acaben creuant (la primera nit ja em vaig fotre de cap, sort que no hi havia ningú al carrer)...
Estic provant totes les combinacions corretgils possibles; quan sortim al carrer semblo una múixer de la Pirena. I com que la Leia estira tant, no descarto inscriure-m'hi l'any que ve!

4 comentaris:

Martadoes ha dit...

Jo al meu el vaig estar marejant durant la tira de dies amb la ubicació del pot amb l'aigua...

Ana Ce Zeta ha dit...

La mía nunca sabrá si la comida la tiene en la cocina o en el balcón.
Es por darle emoción a su vida... aunque no sé si ella piensa igual.
¿has probado con una correa doble, de esas que sale una y al final se bifurca para coger los dos collares..?
biras!

La Violeta ha dit...

La correa con la que paseo a Leia es de ésas multiusos para llevarla cruzada del hombro a la cintura y también sirve para enganchar a dos perros, pero como ella tira tanto me arranca el brazo y se lleva al otro con los tirones...
Creo que la mejor solución es llevar a Leia con esta correa cruzada y a Armandu con una normal y al otro lado. aunque hay momentos en que siento que me parto por la mitad!

Anònim ha dit...

Un dia acabaràs com l'escena dels 101 dalmates... fins i tot, amb una mica de sort, també coneixes a un que babejarà per tu.