Huracà Sardana

(com que tots els huracans tenen nom, trobo que un que passi aquí podria dur-ne un de ben nostrat, no?)
Dissabte vaig anar a Barcelona en cotxe (amb dos gossos, la logística es complica) i tot el trajecte va ser com si estigués dins la pel·li Twister. D'entrada, a Vilafranca el mercat de dissabte ja no s'havia pogut muntar, i les tanques d'obres de cobriment de les vies havien caigut totes. Alguns senyals de trànsit estaven doblegats fins a tocar a terra i es feien remolins a les cantonades que ho feien volar tot. Res que no passés en d'altres llocs, suposo.
A l'autopista un camió que duia al davant va canviar de carril i en fer-ho vaig veure que hi havia un arbre caigut que ocupava completament el de la dreta, per on circulàvem tots dos. Sort que hi havia poc trànsit i vaig poder canviar jo també, però a partir d'aquí em vaig acollonir i no gosava moure'm del del mig. Ho vaig dir en arribar al peatge i el cobrador de seguida va prémer un botó: "Torres, árbol caído en Norte". Més endavant ja hi havia equips i Mossos tallant diferents trams de carrils per treure arbres caiguts o traient una planxa de ferro que no sé d'on havia sortit.
I l'entrada a Barcelona per la Diagonal era espectacular, com un camp de batalla. Arbres caiguts als passejos laterals, arrencats dels parterres d'arrel; cartells arrencats; semàfors penjant i algun per terra; els semàfors de carril reversible sense funcionar (i per tant ningú circulava pel del mig) i alguna palmera trencada a mig tronc que s'havia endut per davant un fanal o una moto aparcada (no entenc com no va prendre mal més gent). I és clar, també moltes motos a terra, ensenyant les entranyes. La imatge d'una moto caiguda i sense que ningú l'alci al moment em fa una sensació de desempar que no puc evitar. Pobreta bèstia desvalguda!

La foto la vaig fer des del cotxe, a la Diagonal amb Enric Granados. Una palmera s'havia trencat pel mig i el pom de dalt havia caigut sobre un taxi, que tenia tota la lluna davantera trencada i aixafada i part del morro també. La grua municipal va fer una feina segurament poc habitual: empènyer la palmera cap a la vorera per alliberar el carril. Si no fos pel mal que ha fet, diria que m'ho vaig passar pipa, fent d'espectadora de la ventada.