(mini)Nevada

Ahir, quan vaig treure la Leia a passejar a la nit, a quarts de dotze, a Vilafranca hi nevava!
Els que més o menys seguiu el bloc ja deveu haver detectat la meva obsessió per la neu. De fet, no és per la neu, sinó per veure nevar en llocs poc habituals. Anar a una estació d'esquí per a mi no té gaire gràcia (a més, no m'agrada esquiar). El que m'agrada és veure nevar a Barcelona, veure que tanquen l'Arrabassada perquè ha caigut mig centímetre de neu (els països nòrdics no s'haurien habitat mai, si fessin com nosaltres), veure com la ciutat perd l'oremus i el suposat ordre habitual es converteix en un campi qui pugui (i si no, mireu les imatges de Madrid d'avui i la història de l'Esperanza Aguirre tornant en metro des de l'aeroport perquè no podia volar ni circular en cotxe: li deuen haver donat mitjons, al metro?).
Bé, tot això perquè deia que ahir vaig veure nevar. Sí, així que vaig sortir al carrer vaig veure que estava mullat, i de cop el que se m'enganxava a la jaqueta eren flocs de neu petitons! Vaig buscar el contrallum dels fanals del carrer i no m'ho podia creure!
Fins i tot li vaig dir a la Leia en veu alta i vaig fer algun saltiró, perquè necessitava exterioritzar l'emoció que sentia (el tema "Converses amb el gos" el tocarem un altre dia).
Vaig fer els 10 minuts de passejada mirant enlaire, sempre buscant el contrallum, per assegurar-me que la neu de cop no es tornés pluja i m'ensorrés la il·lusió. No sé com no em vaig fotre de cap, perquè em sembla que no vaig mirar a terra en cap moment.
La Leia s'espantava quan es veia venir un floc directe a la cara, o els intentava perseguir o cruspir-se'ls (per no perdre el costum).
Al cap d'una estona d'arribar a casa va parar de nevar, i a la nit deu haver plogut perquè hi havia molta aigua i gens de neu.
Però ja he vist nevar, ja m'he tret (una mica) l'espineta!