dimecres, de gener 21, 2009

La família creix (i encara no sóc tieta)

Ahir quan passejava la Leia vam trobar un gos al carrer que va començar a jugar amb ella i ens va anar seguint.
Tenia tots els indicadors de gos perdut/abandonat: en lloc de pèl, rastes; en lloc de collaret, un tros de corretja entortolligat al coll i massa estret (senyal que mentrestant ha crescut); cap mena d'identificació ni de xip (ho va mirar el veterinari, que també em va dir que té vora un any)...
Així que me'l vaig endur i vaig deixar que s'entengués amb la Leia, sense intervenir-hi i aguantant estoicament els lladrucs continus d'ella, que li marcava què podia tocar i què no, per on podia passar i, sobretot, no deixava que vingués cap a mi.
He passat la nit en blanc (per què es diu en blanc, si és fosc?) i això que ells han dormit tranquils, però com que el "nou" de tant en tant es despertava i feia un tomb de reconeixement per l'habitació, jo també em despertava i parava l'orella, aviam què feia.
La Leia ha dormit com un tronc perquè ahir també van jugar molt, i sembla que s'entenen bé.
Ara mateix el Chewbacca (em sembla que li diré així, per continuar la saga de La guerra de les galàxies i pel pèl) està a la perruqueria perquè fa una pudor de gos reconcentrada que tira enrere i el raparan sencer per treure-li els embulls del pèl.
És de la mateixa mida que la Leia. Aquest matí era molt divertit com jugaven i com la Leia l'intentava imitar a enfilar-se a la taula del pati, cosa que a ella mai no li hauria passat pel cap, i a més exerceix una mica de "germana gran i responsable" i quan renyo l'altre per pixar-se on no toca, la Leia se'n va al seu llitet i s'ho mira de lluny, tota sèria.
La bèstia en qüestió és aquesta:
Abans de passar per a la perruqueria


Després de la perruqueria

4 comentaris:

Martadoes ha dit...

Sí que és Chewbacquil, sí! Doncs, res, felicitats per ampliar la família! Em temo, però, que amb aquest el Nano no faria tantes migues com amb la Leia...

Anònim ha dit...

Felicitats per l'ampliació de família... Vec que et senta be, ja poses títols a les entrades del bloc, bona senyal, l' "exasperant" es rebaixa...
Albert

Ana Ce Zeta ha dit...

Chewbaca rules!
yo, si tuviese una casa más grande (o una casa, a secas, que lo mío es un palomar de 40 metros..) tendría otro bicho más, que a la Pancha le encanta todo lo que se mueve!
enhorabuena por el bicho nuevo!!
Que sepáis que Pancha se llevará bien con todos.

Lairita ha dit...

Apa Violeta! Quina gràcia...! Sembla simpàtic! Espero que la convivència sigui un èxit. El Chewbacca és un gos afortunat.