A Vilafranca la gent té la put* mania d'aturar-se a xerrar al mig d'una cruïlla de carrers (parlo del centre, carrers de vianants). Tu vas amb el gos, o amb el carro de la compra, o amb qualsevol cosa que embalumi, i els tres o quatre grupets de gent que s'ha trobat (tres o quatre grups autònoms a cada cantonada!!) no es mouen ni un milímetre per deixar-te passar. I ara! Que no veus que estan fent-la petar i no molesten ningú?
Una senyora gairebé m'atropella la Leia, aquesta tarda, quan ha aconseguit superar un d'aquests grups (bé, l'ha superat perquè gairebé els ha embestit amb el carro) i jo estava aturada davant d'un altre grup buscant el camí cap a la llum (l'altre cantó del carrer).
Sí, és molt maco, és un poble petit, passegem pel carrer i ens trobem amb els veïns, la iaia o la mestra de l'escola... però per favor! no us expliqueu la vida en vers al bell mig del carrer! Arrambeu-vos una mica a les façanes, que no cauen! (generalment)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada