Això del feisbuc (sí, també hi he caigut, amb els amics que tinc o me'n feia o em deixaven de parlar...), deia que això del feisbuc, després d'uns dies de tafanejar-hi, em fa l'efecte que és un punt de trobada de trentanyerus en ple baby boom.
La meitat de la gent tenen una foto de presentació seva amb els nens, o directament els nens sols, i molts missatges són del tipus "ei pepitu, quant de temps, jo ja tinc dos nens, tu quants en tens?" i coses per l'estil.
Sembla que fa quinze o vint anys diguéssim "ei, d'aquí a quinze o vint anys ens retrobem en algun lloc per explicar-nos què hem fet a la vida", i aquí el senyor feisbuc va parar l'orella i va esperar pacientment (ell també és trentanyeru) que els seus companys de generació comencessin a procrear com a posseïts, que sembla que és bàsicament el que molts trentanyerus han fet (la feina passa a un segon terme), si mires l'invent.
5 comentaris:
a mí, del tema procreación de momento me entusiasma el proceso previo. Es una de las cosas en las que el fracaso del proceso no me crea más que inmensa alegría...
estoy de acuerdo.. ¿¿qué le pasa a todo el mundo que ya sólo hablan de sus camadas??
SOLTEROS DEL MUNDO, UNÍOS!! (POR UN RATITO... Y DE DOS EN DOS, QUE OTRA COSA ES DEMASIADO CONFUSA)
señor facebook: creo que ya es hora de crear el "faceboom".
he dicho.
dingr! (que parece un timbrazo rabioso)
Pero que los solteros se unan a las solteras, que somos las necesitadas!
brusc! A lo mejor el sistema cree que tengo que ser más delicada...
si, si, que los solteros se unan a las solteras, concretamente a nosotras que somos las que lo hemos pedido... que si se unen entre ellos nos quedamos igual!
pinaki (con esto no sé qué hacer..!)
Hola, no et conec. Puc ser amic teu? Sóc Facebook.
4colors, ahir et vaig enviar una petició d'amistat del facebook! Que no me l'acceptes? snif!
Publica un comentari a l'entrada