Embolicada

Aquests dies de Nadal feien per la tele un anunci d'El Corte Inglés centrat en una noia que embolicava els regals dels clients, i m'ha recordat molt a mi. Excepte en el gos que es converteix en carrossa a la sortida, que això no em passava.
Fa molts anys, durant 5 temporades de Nadal vaig treballar al Corte de plaça Catalunya embolicant regals, i m'ho passava pipa. Des del pont de la Puríssima fins al 5 de gener embolicant amb aquell paper blanc amb dibuixets nadalencs, o amb aquelles capsetes verdes horroroses; enganxant llacets prefabricats, i de tant en tant algun repte sucós com ara embolicar una pilota, una paella o un carro de la compra ("el vol amb les rodes a fora o embolicades? amb l'ansa a fora o a dins?").
Algunes companyes em canviaven el repte sucós que els havia tocat per una cosa més senzilla, perquè no se'n sortien. També em demanaven que fes jo les anses de corda dels paquets que pesaven molt o que no cabien a les bosses.
Un any va venir un senyor vellet que duia mitja dotzena de tasses i platets de cafè, i em va demanar que emboliqués cada joc per separat, perquè regalava una tassa amb plat a cada nét. Pobret, em va demanar disculpes perquè va pensar que em donava una feinada i quan ho vaig tenir tot fet em va dir que vindria un dia a dur-me bombons. Dit i fet, va aparèixer al cap d'uns dies (i va coincidir amb el meu aniversari) amb una capsa de trufes per agrair-me la feina. Que mono! Les companyes van quedar parades.
A casa el que més m'agrada dels regals és embolicar-los. Fa anys que no compro paper ni cintes, i faig servir robes, cordills, betes, bosses de plàstic i de paper que tallo a trossos, palets xinesos... I després tot torna al seu lloc, és clar; no es llença res.
Aquest any les etiquetes dels regals les he fet amb tapes de pots de conserva, foradant-les amb un clau i un martell.