A terminis

Fa temps que visc a terminis (no, no és que tingui una malaltia terminal!). Tinc un munt de dates clau al voltant de les quals estructuro la resta de la vida.
Al final de l'estiu l'objectiu era arribar al dia 15 de setembre, quan havia de fer la prova d'accés del postgrau, però llavors va sorgir el cap de setmana sorpresa a Formentera amb ma mare i se'm van ajuntar les dues dates (el dia 12 marxàvem). Tot això, tenint com a objectiu més important el 18 d'octubre, demà, casament del Llorenç (el meu germà) i la Vívian.
Però mentrestant, entremig hi ha hagut (i van sorgint) tot de dates que a mesura que s'apropen em fan saltar alarmes al mòbil: una analítica a Bellvitge, una cita al metge també allà al cap d'una setmana, una prova de "col·locació" per al curs de nivell D, un dinar amb la futura família política, la matrícula del postgrau, l'inici de les classes, el dia que fèiem classe a Barcelona, el lliurament dels deures demanats, la matrícula del nivell D (dilluns que ve), un cap de setmana a casa d'uns amics, l'inici del nivell D (el 19 de novembre, ja m'ho sé de memòria)...
A mesura que passen aquestes dates clau em vaig treient pesos de sobre, però de seguida en sorgeixen d'altres. Al principi em donava la sensació de que no vivia tranquil·la, sempre amb coses a fer, però ara m'adono que em van bé per tenir una mena de calendari mental i perquè el temps em passi molt ràpid.
Demà és una cita més grossa que les altres i quan hagi passat tindré la sensació que tot el que ve darrera no és res... Això fins que neixi la Martina (la meva primera neboda), que llavors serà no una data concreta, sinó tot un mes d'estar pendent i esperant!