A bodes m'han convidat

Doncs sí, el Llorenç i la Vívian, amb la Martina a dins, ja estan casats, tot i que per un moment va semblar que no ho podrien fer: el testimoni del nuvi, en D. (amic de la infància), no arribava, i patíem perquè venia en moto i plovia. El Llorenç va trucar un altre amic, l'M., que viu a prop del D. i en té claus de casa, i va anar a veure si hi era. Mentrestant vam aconseguir que el jutge de pau (que és el farmacèutic del poble; jo em pensava que un jutge era jutge!) acceptés un canvi de testimoni, i així es van poder casar amb el meu altre germà, en Pau, de testimoni.
(incís per als que no coneixen la meva família: som 4 germans del mateix pare i de 3 mares diferents: jo sóc la gran i el Llorenç, el segon, i tots dos som fills de la mateixa mare i el mateix pare; després ve el Pau, fill de la Cristina, i la Isabel, filla de la Mercedes)
L'M. va trucar per dir que en D. s'havia adormit profundament gràcies a la castanya que va agafar la nit abans celebrant que el seu amic es casava (celebrant-ho sense el seu amic) i que estaven venint en cotxe a tota pastilla. Com que ja estaven casats, el Llorenç els va dir que tornessin a casa amb calma i es dutxessin i que anessin cap a Girona. En D. no va parar de plorar, penedit.
Vam anar a esmorzar (la cerimònia es va acabar a les 10'15h) a la Colònia Güell, on se celebrava la Festa del Modernisme. Al nostre voltant tothom anava disfressat d'època. Surrealista.
Cap a quarts de 12, carretera i manta cap a Girona. Sense parar de ploure (els homes del temps van dir que a Girona no hi plouria). A la casa de colònies on fèiem el dinar ja estaven preparant la barbacoa.
Quan tothom havia arribat, incloent en D., van escenificar una pantomima de casament per l'església amb un capellà i un escolanet lleugerament carregats de psicotròpics. En D., ara sí, va fer de testimoni. Pels poders que els havien atorgat feia una estona, van declarar matrimoni la Vívian i el Llorenç i els van fer intercanviar uns collarets amb una petxina que es van fer a Formentera. Va ser el més semblant a un anell que hi va haver, i també era el punt hippie que tocava.
Vam dinar amanida i carn a la brasa en una taula llarga en forma de U i sense targetes amb els noms. Tothom va seure on va voler i va xerrar amb tothom.
Després de dinar van començar a tocar els grups dels que el Llorenç n'és bateria: primer els Suzy and los Quatro, i després els Soweto. Aquí ja vaig marxar, però els que es van quedar a dormir, ho van fer, alguns d'ells, més aviat poc. Hi havia prou llits, però m'han dit que en D. no va ser capaç d'arribar-ne a cap i el van trobar dormint en un sofà. Devia ser cosa del pes de la consciència.