Mala persona

Tinc un veí que és mala persona (és la característica que el defineix) i una gossa que és bona persona.
El veí mala persona des del primer dia que vam venir a veure aquesta casa on ara visc ja ens ha mirat malament (a tota la família). Quan m'hi vaig instal·lar per viure-hi, fa un any, se li devia ensorrar el món i des de llavors em fa culpable de tots els seus problemes, i suposo que deu pensar que la crisi econòmica també ve de mi.
El veí mala persona es dedicava, quan era una mica més jove (ara té vora 80 anys), a recollir andròmines i restaurar-les per a vendre-les com a brocanter, i mentre casa nostra va estar tancada i abandonada (uns 20 o 30 anys) va fantasiejar amb quedar-se-la per a fer-s'hi un taller. Quan l'hi van oferir, però, no la va voler, i vam arribar nosaltres.
L'estratègia nova que s'acaba de treure de la màniga és que té rates a casa i que vénen del parterre de la bugambília i l'heura meves (un parterre de 40 centímetres d'ample, no és pas tot un jardí). Diu concretament que això és "un cau de rates", que se li passegen per casa i que hi he de fer alguna cosa (insinua que tregui totes les plantes i faci un pati de ciment).
És curiós, però, que jo no en tingui, de rates, i la veïna de l'altre costat, tampoc.
Segons el veí mala persona, totes les cases del carrer en tenen i totes vénen de casa meva.
Com que és mala persona no li he dit que el que sí que tinc són ratolins de camp (molt diferents de les rates de claveguera), que la Leia (la gossa bona persona) en va caçar un fa temps, que l'altre dia en vaig trobar un altre ofegat dins la pica del terra del pati i que he posat verí en llocs estratègics. Però això no li dic, al mala persona, no fos cas que fes una campanya per a fer-me fora de casa.
El que desitjo és que quan venguem la casa, els nous propietaris no s'hi instal·lin desseguida i llavors sí que se'n facin, de rates, i que li entrin totes a casa i li mosseguin el cul. Amb l'amargor que du a sobre, encara serà ell qui transmetrà la ràbia a les pobres bèsties!