Aquests dies faig l'última passejada amb la Leia a gairebé les dotze de la nit, i he pogut constatar que Vilafranca està solitària, a aquelles hores. Passegem pels carrers de vianants del centre i no ens creuem amb ningú; per les avingudes de Tarragona i de Barcelona passa un cotxe cada cinc minuts i els llums dels semàfors sembla que hi siguin per donar un toc de color; les places estan desertes... Hi ha un silenci absolut. Venia de Barcelona, on vam fer la classe ahir, i després de travessar la Rambla entre mars de gent, això era l'oposició absoluta.
Ahir, a més, hi havia lluna plena i una lleugera boira, i tot plegat tenia un aspecte irreal, com de conte de fades. A més, feia aquella olor que fa Vilafranca algunes nits, quan cau la humitat: olor de pinso. El sac de pinso de la Leia i Vilafranca fan la mateixa olor, per estrany que sembli. I tinc el nas força fi... No sé si és una sensació generalitzada, però jo ho trobo. Olor de pinso Eukanuba especial de cocker, ves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada