dimarts, de setembre 23, 2008

Plumier o estoig

Ahir em vaig oblidar de dir que també vaig preparar el "plumier". De petita recordo que en dèiem així, de l'estoig. I quan dèiem estoig en dèiem "estutx", més aviat.
Vaig recuperar la ploma (deu venir d'aquí, plumier?), la vaig netejar de tinta resseca i li vaig posar una càrrega nova, vaig buscar un llapis i li vaig fer punxa amb la maquineta, i tot això i una goma d'esborrar ho tinc preparadet per posar-ho dins l'estoig que m'he de fer, perquè no n'he trobat cap. Que no sé ni si en faré servir, de llapis i goma, però si no què hi poso, al plumier?
Perquè arribar a classe el primer dia amb només un boli bic a la mà queda trist, no?
(Espero que quan em matriculi em donin una carpeta, com quan anava a la universitat. Ara que ho penso, però, em sembla que no me'n donaven. Ai, no ho sé. Com que les forrava, no tinc la imatge de la carpeta al cap).
Ara sí que em fa il.lusió, la tornada al col.le! (els corticol.les serveixen per als postuniversitaris?)
(al gúguel llegeixo que plumier era aquella capseta amb tapa lliscant on es duia el llapis, la goma i poca cosa més).

4 comentaris:

Anònim ha dit...

I l'estutx deu ser allò que era d'escai amb cremallera dividit en dues parts ben diferenciades.

En una cara, el llapis, bolis, regles, gomes, etc... En l'altra, els retoladors Cariocca de colors. Tot ben agafadet amb gometes cutres.

Prefereixo el plumier (seria un bon nom per a una discoteca gai) perquè dins de l'ordre està desordenat.

Pren molt de fòsfor cada matí abans d'anar a cole i no duguis molt de pes. I si pel que sigui, no et vinc a buscar a la sortida, parla amb la profe o un guàrdia "urbanu".

La Violeta ha dit...

Em sembla que si li dic a l'urbanu que un senyor de 40 amb aspecte innocent però mirada seductora que diu coses rares a internet m'ha de venir a buscar, em durà a un centre d'acollida i t'acusaran de vés a saber què!
(alsa, quina floreta t'he tirat, eh?)

Anònim ha dit...

Sí, això no colaria.
Tal i com el (em) descrius el més provable es que t'ofereixi un caramel perquè l'acompanyis a casa seva. No ho facis, no.

I ara, sóc jo el que engoleixo (glups).

Anònim ha dit...

Hola!
Llegeixo amb interès el teu bloc i t'encoratjo a seguir endavant.

Una salutació des de Sant Pere de Ribes.
Albert