dilluns, de setembre 22, 2008

Primer dia de llibertat

Aquest matí m'he tirat dues hores i escaig a l'oficina del Servei d'Ocupació Català /INEM de Vilafranca. No sé quines atribucions té cadascun, però sempre em fan passar primer al SOC, on em fan signar un paper i me'n donen un altre, i després a l'INEM, on fan l'alta a l'atur. No entenc per què no ho fa tot un sol organisme.
Per al SOC he fet mitja hora de cua. Per a l'INEM, més d'una i mitja. Als mostradors d'aquest només hi atenien 2 persones i hi havia tres taules buides. M'han dit que tenen dues persones de baixa des de fa mesos i una altra de vacances i que l'Estat no els envia substituts. No m'estranya que l'atur pugi, si són incapaços de començar per ells mateixos. Tot això, mentre els del SOC s'ho miraven amb parsimònia, ja que l'oficina ja havia tancat i no tenien gent.

Això ha fet que, en sortir,
a) enganxés el moment fort de la pluja que ha caigut tot el matí. He hagut de córrer fins a casa, que està a prop, patint perquè les sabates em relliscaven (no sé què passa que totes les sabates que tinc rellisquen amb la pluja)
b) arribés a casa amb gana i a l'hora justa de fer el dinar (un quart de 3)
c) deixés per a la tarda les altres coses que volia fer al matí.

Així que després de dinar i la consabuda migdiada amb la Leia al sofà, he fet:
-canviar els llençols de l'habitació de convidats (3 llits)
-anar amb la Leia a fer una fotocòpia DIN A3 del títol de llicenciada. A ella l'he lligada a un "caballitu" d'aquests individuals de davant la botiga, i m'he tirat més de 10 minuts esperant la fotocòpia. No perquè hi hagués cua, no. La senyora diguéssim que no era una experta de la màquina. M'ha cobrat 40 cèntims però li deuen haver costat cinc euros, les proves que ha fet
-arribar a casa a l'hora justa de berenar
-jugar amb la Leia a amagar-li la pilota i que la trobi
-posar-me a escriure això