Les processons (o professons, com diuen aquí) són la clau de les celebracions. Espero no equivocar-me, però que jo sàpiga, n'hi ha almenys tres, una cada dia de la "festa gran" (després hi ha la festa petita, on els protagonistes són els nens): el dia 29 la processó comença a casa de l'últim administrador de la festa de l'any anterior, que té la imatge de Sant Fèlix guardada a casa (a mi no em faria cap gràcia tenir un sant de fusta en una habitació de casa). El baixen, l'incorporen a la processó (el seguici dels balls) i el passegen fins a la Basílica de Santa Maria, al centre de la vila.
El dia 30, diada de Sant Fèlix, treuen al sant i el passegen en processó per tota la vila i el tornen a entrar hores després enmig d'un castell de focs i amb tots els balls ballant alhora (i cadascun amb la seva música de gralles diferent!). El dia 31 el treuen de la Basílica i el porten a casa del primer administrador d'aquest any. També en processó, és clar. Deu ser el sant més airejat de tot Catalunya.
Els administradors són els encarregats d'organitzar la festa major. N'hi ha 4 o 5 cada any, sempre diferents, i entre altres coses, han de custodiar el sant a casa durant l'any. Ja els ho regalo... quin iuiu!
Els vestits dels balls (cercolets, panderetes, panderos, pastorets, mal casats, ball pla, l'àliga, el drac, els diables, els trabucaires, els gegants, la moixiganga, les gitanes, les cotonines, els bastoners, els nans, els capgrossos, els Castellers, els Xicots, els Falcons... i encara me'n deixo); els vestits dels balls, deia, que el primer dia estan nets i polits, al tercer ja estan bruts i suats, i els balladors van transformant la cara per la ressaca i per no dormir gaire en tres dies.
Un element indispensable és el mocador de casteller, que és una mena de símbol de la festa major. A la Leia no sé si li fa tanta gràcia com a mi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada