A la feina s'han començat a donar casos de lipoatròfia muscular, una malaltia relacionada amb llocs de treball amb molta electricitat estàtica i poca humitat.
No és greu, només és que et desapareix un tros de greix de les cuixes, i sobre tot afecta a les dones.
Així que jo dic: cel·lulítiques del món, tanqueu-vos uns mesos en una oficina mal ventilada i molt cablejada i totes les txitxes desapareixeran! I això no s'acaba aquí: si tenim menys greix no passem tanta calor, si no tenim calor no encenem l'aire condicionat, si no encenem l'aire no consumim tanta energia ni llencem diòxid de carboni a l'exterior, i si no llencem diòxid de carboni, els pols no es desfaran.
Per lògica: lipoatròfia muscular + cel·lulitis = salvació del món.
1 comentari:
Hola. M’agradaria exposar breument el meu cas: Des de fa cinc mesos, en sortir de la feina al Mc Donald’s, faig unes horetes en una oficina d’informàtica, fosca i plena de brutícia. Em paguen molt malament però amb el temps he anat veient que em compensa. Gràcies a la LIPOATRÒFIA MUSCULAR m’estalvio tot un dineral en cremes, massatges, master-plusos, herbes miraculoses i quotes de gimnàs. Síííí, ara estic més estilitzada que mai! Per fi m’he trobat a mi mateixa. Sé que és molt trist tenir aquesta fixació pel cos però la veritat és que ara per ara el meu nivell d’evolució no em facilita un deslliurament efectiu d’aquesta “corpore-dependència”.
A més, si, com diu la Violeta, estem salvant el món, què més volem, noies? Què més volem?
Publica un comentari a l'entrada