Dutxes rares

Hi ha rutines que ja m'estan bé, com la del matí. Una mena de pilot automàtic em porta a fer cada dia les mateixes coses quan em llevo: peus a terra, triar la roba que em posaré, obrir l'aigua de la dutxa, despullar-me mentre m'espero que surti l'aigua calenta (l'aigua que es perd en l'espera va a una galleda. Aquí s'aprofita tot).
Només m'adono d'aquesta rutina quan es trenca. Aquest matí, l'espera de l'aigua calenta em semblava més llarga del normal. Quan la galleda ja era plena del tot (normalment a menys de la meitat ja surt calenta), m'ha pujat la mosca al nas. He tancat l'aixeta i l'he tornada a obrir. Freda. He baixat a mirar la caldera (just avui, que tenia molta pressa) i feia tot de pampallugues com volent dir: "que no estic bé!! Alarma!!". He mirat al llibre d'instruccions el significat de les pampallugues i encara ho he entès menys. Noséquè de la pressió de l'aigua, tot i que l'indicador de pressió estava normal.
Així que m'he resignat a la dutxa freda i a trucar després al servei tècnic.
Les presses venien perquè tenia una gravació a la platja i abans havia de passar pel plató a recollir el material.
Després de tres hores a la platja, amb l'efecte de la protecció solar de 40 ja passat del tot, he arribat al plató suada, mullada d'aigua de mar, amb els peus arrebossats de sorra i cremada pel sol. He anat directament a maquillatge i m'he dutxat amb una sensació estranya, com d'envair un espai que no em toca. Sabons diferents, espai reduït, cortina de la dutxa fosca, llum mal col.locat... Quines ganes de dutxar-me a casa meva amb l'aigua que toca!