És que avui m'han dit que el meu bloc és fresc (gràcies, Àngel!)
---------------------
Avui hem anat a veure les dues cases que vaig "preseleccionar" de les que he anat veient a la comarca.
La que comença a tenir números seriosos de ser la nostra (de la meva mare, el meu germà Llorenç i meva) futura llar és una a La Granada (a 3km de Vilafranca), de les típiques de poble, antiga però amb un inici de reforma que els actuals propietaris han aturat i la venen així, amb la feina grossa feta i llesta per entrar i acabar-la com t'agradi. Té molt de sol i un pati que és en realitat un jardí de més de 100 metres quadrats.
No puc evitar imaginar-me esmorzant al jardí sota una figuera (perquè la tindré, ja ho veureu). Aiii!
3 comentaris:
Fresc seria com espontani? Doncs sí, es fresc.
He tingut (veritablement) dos pisos de propietat: un i dos. En l'un hi vaig fer reformes al meu gust (un suplici de 4 mesos però després va valer la pena). En el dos, en el que hi visc ara, només puc tirar una paret (cosa que no val la pena) i puc assegurar que me'l vendria per comprar-ne un tres on hi calguessin mil reformes.
Mia, quin plaer! Quant de temps que no passaves per aquí!
Sobre la casa, i tant, és molt millor fer obres per deixar-la com tu vols. De fet per això hem descartat de veure totes les d'"obra nova", que tant promocionen, i les "acabada de reformar, per entrar-hi a viure, estil rústic", perquè acostuma a ser un rústic de dinerolandia que fa feredat (mira, avui m'ha donat per dir fa feredat).
jeeeei! hola a todos! (hola Mia, que por mi blog no pasas... esnif-esnif... ay, que no le caigo bien... ay!)
pinta super bien lo de la casa nueva. Muy bien. Incluso MUY bien!
yo me enamoré de mi casita en cuanto la ví (y mira que estaba maaaaaaal!), y ahora, pese a las angustiosas e inacabables reformas, creo que no me equivoqué. Sigo enamorada de mi casita y de las vistas desde mi terraza.
Si ha sido un flechazo, y te ves debajo de la higuera, ve a por ella!
Publica un comentari a l'entrada