M'estic guanyant el cel dels gossos

Encara que em conformo en guanyar-me els favors no vomitius de la Leia. La porto en cotxe cada dia (i algun dia més d'un cop) a passejar al camp, perquè vagi acostumant-se al cotxe i no s'hi maregi. I de pas vaig coneixent més el territori.
Avui he anat fins a La Muntanyeta (és el primer cop que faig un hipervínculo d'aquests, aviam si surt), una mena de parc forestal a Olèrdola on anaven a construïr equipaments turístics i la forta oposició veïnal va aconseguir que es quedés en un tros de muntanya amb poca intervenció humana.
No hi havia entrat mai (hi ha una mena de porta d'accés tot i que no es pot tancar) i avui ho he fet. És enorme, i aprofitant una antiga construcció hi han instal.lat unes barbacoes d'autoservei, que suposo que deuen obrir els caps de setmana perquè cadascú hi faci el que vulgui (torrar Sant Llorenç volta i volta, per exemple. Ves ara per què m'ha vingut això al cap).
Mentre la Leia corria amunt i avall m'he entretingut en anar fent inventari mental de les deixalles que hi havia per terra (perquè això sí, no hi ha ni una trista paperera, i de contenidors, només a la sortida). Hi havia llaunes aixafades de cocacola i cervesa per donar i vendre, ampolles de plàstic i de vidre, un encenedor buit, papers i bosses de plàstic, i un clàssic que calia esperar en un lloc apartat amb accés en cotxe: condons i embolcalls de condó. D'aquests n'he vist tres, i de condó usat un, així que fent una ràpida regla de tres, si en uns 50 metres a la rodona he trobat això, podem deduir que en els milers de metres quadrats que deu fer el parc hi ha una intensa activitat sexual, i no dels esquirols precisament.