Entre coixins

A aquest pas crearé una carpeta de "Les aventures i desventures de la Leia".
Ahir al vespre la vaig dur a passejar per una vinya, com sempre, i com que corre per dins dels camps i la perdo de vista i va i ve, una d'aquestes vegades va tornar sacsejant el cap i portant-lo molt de costat. Ja vaig pensar que li havia entrat alguna cosa a l'orella però quan li vaig voler mirar va fer un crit de dolor que em va fer pensar que era més seriós que altres vegades, així que vam aprofitar el camí de tornada, i directes cap al veterinari.
La pobra va acabar anestesiada perquè no es deixava tocar l'orella de cap manera. Li van treure no una, sinó dues espigues, i me la vaig haver d'endur en cotxe, mig adormida, gemegant i treient mitja llengua per la boca tancada... El veterinari em va avisar que quan es comencés a moure vigilés que no es donés cops amb els mobles i el terra, i per això li vaig fer aquesta instal.lació digna de chill out, que tot i això no la va salvar d'algun copet perquè de tant en tant concentrava les forces i feia un saltironet més enllà dels coixins i plof, queia altre cop.
Així dues hores, olorant-me com si em veiés per primera vegada, després em llepava però s'espantava de la mà quan anava a acaronar-li el cap... No vaig poder sopar fins les 11, quan ja es podia moure sola sense estabornir-se.
I tot això sense parlar del que em va costar el veterinari...
Ara ja està recuperada però fins a la tarda encara no pot menjar perquè les restes de l'anestèsia no la facin vomitar, així que té una gana que se les pela.
Tot això amb un any d'edat... M'esperen uns anyets moguts. I amb molt de gust, eh?