La Renfe me pone

M'encanta la Renfe perquè és com un circuit d'aventura pel mòdic preu del bitllet de 4 zones.
Ahir la primera alegria me la vaig endur en arribar a l'estació a les 20'28h, donant per perdut el tren de les 20'20h, i trobant-me que tots els trens anaven amb 15 minuts de retard. Tots menys els de l'Hospitalet, que els seus habitants deuen pagar més d'impostos i van venir tres trens seguits direcció Hospitalet.
El segon tram de l'aventura consistia en aguantar de peu tanta estona com puguessis dins el vagó. Perquè sí, finalment el tren va venir i anava a tope, i com que jo a més anava amb la gossa, m'havia d'aguantar, fer-me fotre més que els altres i quedar-me dreta fins que no quedés un seient lliure a la plataforma.
La tercera etapa de l'aventura: aturats al túnel. A més, per a fer-ho més divertit, l'aturada va ser entre plaça Catalunya i Sants, tot just començar el trajecte. Com que estàvem dins d'un túnel fosc i el tren mantenia el motor encès, no sabies si ens movíem o no. Quan passava un tren en l'altre sentit no sabies si el que es movia era el nostre o l'altre. Fins que al cap de gairebé 10 minuts vam començar a pensar que no es triga tant en arribar a Sants. Però la benevolència del conductor va fer que no s'apaguessin els llums ni l'aire condicionat. Que no hagués estat malament, per pujar l'emoció.
La quarta etapa: un avís emès per megafonia abans d'arribar a cada estació que feia referència a una línia que no era la del nostre tren i que va fer confondre molta gent i baixar en una estació per canviar de tren, quan no era necessari. Jo vaig ser de les que va superar la prova, fent cas omís de l'avís (rodolí).
La cinquena: el tren que va a pas de tortuga. Aquesta era una prova de control dels nervis. Calia respirar fons i no mirar el rellotge. Jo crec que era teràpia contra l'estrès. I estic segura que amb el bicing hagués arribat abans a Vilafranca.
Avaluació global de l'atracció: després de 1'15h vam arribar a Vilafranca (trajecte que es fa en 55 minuts). Vaig poder seure a mig viatge, no vaig baixar del tren quan ho deia la megafonia, no vaig tenir un atac d'ansietat per la velocitat minsa i vaig arribar a casa per sopar.
Crec que Renfe ho pot fer més emocionant, el proper cop. No donaré idees, que segur que ja les tenen.