Avui m'han ofert una feina per a 4 setmanes força ben pagada, i he dit que no. Dec estar madurant, perquè ara ja ni m'ho penso gaire. Més que feina l'anomenaria marronet (brownie). I m'han dit: "Torna a la realitat!". Que hi torni? Però si no me n'he anat mai! De fet, crec que visc més en la realitat que molta gent. M'he liat la manta al cap (que no sé per què s'ha de fer servir una expressió tan rara) i, conscientment, he deixat tot el que no m'agrada per intentar viure més d'acord a com em sento, a com sóc (que sóc rara, ho sé; doncs apa, a fer vida rara). Segueixo pagant un lloguer, no robo pas el menjar, del mercat (i si el robés també estaria a la realitat... de la presó, que sóc molt patosa); vull dir que la meva realitat és aquesta (la del robatori nooo! la de la vida relaxada, rara, extra o supralaboral (fora o per sobre de la feina: em puc inventar aquest terme?)). M'ha sabut greu que m'ho digués una persona que em va semblar que entenia la meva decisió, més que res perquè el to ha sonat a: "molt bé, maca, ja has fet els teus mesos de tonteria, ara deixa't estar d'òsties i a treballar com tothom, eh, reina?".
Si ho llegeixes, no et sàpiga greu, no és un retret a tu, és una reflexió sobre com a la societat (la brutícia) encara li costen d'acceptar aquestes coses.
--------------------------
Minuts camicorreguts avui: 42'30 (d'aquests, 10' correguts en quatre intervals). Una amiga m'ha aconsellat que és millor córrer 10 minuts seguits que no a intervals (no sé mai si és intervals o intèrvals) (vaja, a trossos). Si ho aconsegueixo i en surto viva, ho sabreu.
Per cert, he regalat 5€ a la humanitat. I no per gust. M'han caigut de la butxaca quan n'he tret les claus de casa un carrer abans d'arribar, i me n'he adonat quan ja era a casa. Snif. Espero que no s'ho gastin en drogues (que moralista sóc! seré bleda assolellada...)
3 comentaris:
ay paayaaa.. pásame el trabajo si tú no lo quieeeres... ¿qué hay que hacer? ¿puedo hacerlo yo?
mi cuenta corriente está famélica del todo. Pobrecica.
Se trata de organizar desde ya dos galas del Chiki chiki en Madrid a final de este mes... Muy exótico para alguien de fuera, pero un marronazo. Y hay que tener experiencia, no sé yo si la tuya como ingeniera serviría... No lo digo por desmerecer, eh? Al revés, seguro que lo que tú haces es más útil para la humanidad.
Mi cuenta también está famélica, pero no me apetece nada volver a ese curro. Bueno, volver a cualquier curro. Un marido millonario ya!
jajajaja!
no, creo que mi experiencia sería un despropósito si decidiese aplicarla a organizar ese u otro evento... qué penica, oiga!
yo tampoco tengo ningunas ganas de volver a absolutamente ningún trabajo. Te juro que me pasaba ya de ya por el forro cualquier vocación que se me presuponga, cualquier talento, si me dijesen que de ahora en adelante iba a percibir un sueldo suficiente sin necesidad de estrujarme los sesos trabajando. De verdad de la buena que tengo aficciones suficientes para cubrir mis inquietudes de aquí a que me muera (que espero que sea a los 220 años... pero aparentando 35!)
UNO! EL BRIKINDANS!
Publica un comentari a l'entrada