Ai que feliç que sóc
ai que contenta
amb la meva vida aquí
la vida lenta.
tinc un subidón de felicitat
com fa uns dies la Queralt
ella també ha anat a viure a fora
però amb el nòvio
no es pot tenir tot, diuen.
a cagar qui s'ho va inventar
que segur que sí que ho tenia tot
però no m'enfonsarà
perquè estic encantada.
les meves costuretes
(les coses que cuso)
ja estan en una botiga d'aquí
i agraden molt
i també he rebut un encàrrec especial i engrescador
i una possible feineta per fer a casa
(només uns dies i uns calerons)
tot m'il.lusiona moltíssim.
ja no bereno llet amb nesquick
sinó un batut fet per mi
de llet de soja, maduixes i plàtan.
les maduixes són comprades
però espero que aviat siguin de l'hort
ai que feliç que sóc
cultivant el meu hort
corrent per les vinyes
-o caminant, per ser realistes-.
Algú em vol subvencionar
per mantenir aquesta felicitat
per tota l'eternitat?
2 comentaris:
Ai nena,
Jo només tinc aquests sentiments quan estic de vacances, i només és un mes l'any, snif...
I canviant de tema, que feia dies que no llegia el teu bloc: m'he sentit molt identificada amb tu quan miraves les bambes esportives. Jo fa cosa de 8 anys, quan em vaig apuntar al gimnàs, me'n vaig comprar unes d'oferta, horroroses, per variar. i ja fa uns anys que comencen a tenir forats per tot arreu. Aviat se'm asomarà un dit! però cada cop que hi ha rebaixes, m'enfronto amb mi mateixa i em repasso totes les botigues habidas y por haber, buscant bambes noves, però no me les acabo canviant, perquè, per anar de mal en peor gastant-me 90 €, pues pa'qué...
Dona, tampoc és qüestió de fer-se mal amb unes bambes fetes malbé... I no cal gastar-se 90€, les meves van valer-ne 40€ i són Adidas, vull dir que estan força bé.
Vés a Esports Gràcia, que allà estan bé de preu.
Publica un comentari a l'entrada