Sí senyor, avui m'he llevat a les 8 i deu minuts després sortia vestida de footinguera professional (má o meno) per la porta de casa, amb el cronòmetre en marxa (el del mòbil) i preparada per experimentar per primera vegada a la vida els plaers de l'exercici matiner.
He anat caminant a pas lleuger fins al barri industrial (menys de 5 min.) i a partir d'allà he començat a córrer, mirant abans el crono per veure quan aguantava... Unes mançanes més avall treia el fetge per la boca. He reduït el pas, he mirat el crono i... tres minuts. He corregut tres minuts seguits i semblava que s'acabés el món.
La qüestió és que he estat 38 minuts, dels quals 9 o 10 corrent (en tres trams), i la resta caminant ràpid. Això sí, anar per les vinyes a quarts de nou, quan el sol encara no apreta, no es paga ni amb la mastercard (tampoc no es paga amb res l'al.lèrgia a les oliveres, que n'hi ha més de les que em pensava, i vaig corrent amb la candela penjant).
Què voleu? Per algun lloc es comença, i val més això que res. Espero anar augmentant en resistència de mica en mica i arribar a córrer uns minuts més seguits, per no enfonsar la meva autoestima. M'he creuat amb un paio que per la suada que duia i la cara de patiment devia portar corrent força més minuts que jo...
En fi, tampoc espero ser una Marion Jones (més que res perquè va acabar a la presó, no? Aquesta era la de les ungles llargues? les confonc totes).
La dutxa de després i l'esmorzar m'han sentat de glòria... però me n'hagués anat al llit de pet, de cansada com estava (i estic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada