No sé si ja n'he parlat alguna vegada, perquè em treu de polleguera, però per què cada vegada més es diu "escoltar" quan s'ha de dir "sentir"? En castellà és molt més acusat. Aquests dies, amb les explosions de gas, l'atemptat d'abans de les eleccions, el temporal al nord, etc., és fàcil sentir a la tele un paio que diu: "yo estaba en la cama y de repente escuché un ruido...". No el va escoltar, el va sentir! Escoltar és un acte voluntari, sentir és el que fa el sentit de l'oïda permanentment, si funciona bé. I si no funciona, diem "no hi sento", no "no escolto". Quan sento algú que diu "no te escucho", penso que és un maleducat o un malcarat que no VOL escoltar-me.
Oi que si ho extrapolem al sentit de la vista ho veiem molt clar? No diem pas "no et miro", si busquem algú i no el trobem; diem "no et veig".
El que em sembla més greu és que aquest mal ús dels verbs va en augment a la tele, als diaris seriosos, i al carrer ja no diguem.
I no passa només a Catalunya, que alguns contraris a l'educació en català podrien aprofitar-ho. On més ho sento és a la tele, a programes nacionals i sèries gravades fora d'aquí.
La incultura se'ns menjarà, un dia d'aquests. De moment ja hi ha un anunci d'escuma de cabells que ha tingut la barra de dir-ne i escriure'n "rissus", dels rínxols. Malament anem.
2 comentaris:
Ai, Violeta, no sé on anirem a parar!
estoy totalmente de acuerdo!
y si quieres inconguencias lingüísticas, agárrate al pobre castellano, que está quedando para el arrastre... angelico!
(hay que montar esa excursión romántica (no amorosa) ya!
en moto, en coche, como sea...!
yo tengo un librico que recoge los mejores hoteles y restaurantes de la costa azul, que oye, como punto de partida y excusa no está mal, no?
hola!
:-)
Publica un comentari a l'entrada