El tè em fa pixar
com una mala cosa.
Tè txai
(que en realitat és tè en hindú)
que és tè negre amb espècies
cardamom, canyella, pebre, clau
infusionat amb llet i sucre
deliciós però diurètic en excés
cinc minuts de plaer
i tres hores pixant cada mitja
per no parlar
de com m'altera els nervis
m'ho he de pensar força
abans de fer-me'n una tassa
i posar en una balança
els pros i els contres
d'una trista tassa de tè.
2 comentaris:
Sóc addicte a l'all (bé no em passo tot el dia menjan all però ho faria) i quan n'atrapo un cap... no paro de deborar-lo.
Això pot assemblar-se al que et passa a tu amb el té: beus té (plaer), pixes (marron i no de color) i menjo all (plaer indiscriptible) i em repeteix (bastantes hores desagradables).
I dic pot assemblar-se perquè que tu vagis al lavabo cada dos per tres no afecta a ningú més (en principi) però el qui menja all... ja s'ho ha "menjat" tot per la resta de dia (o nit, que és pitjor).
darling...no serà el tè que et vaig regalar, no?
De totes maneres t'has oblidat de dir les mil i una qualitats que té el tè.....va bé per a toto!!!!
Ara, això si, si et posa nervi.....de totes maneres, jo només en prenc al matí a partir de les 17h ja només prenc infusions(quina vida eh!)
Per cert últimament cada matí em faig uns sucs naturals que quasi que podré obrir una grangeta....és per pensar-s'ho, aquí a la gran urb, la gent cada dia és mes gris....i comencen a descolorir-se fins i tot alguns amics!!!!
Publica un comentari a l'entrada