El follet viatger

Avui a quarts de dotze han trucat a la porta. La cartera m'ha donat un paquet, d'aquests verds de correus. Quina il.lusió! Què serà? Només rebo factures i publicitat, així que qualsevol cosa diferent m'il.lusiona... fins que l'he obert.
Fa temps que amb uns amics va començar una mena de joc que consisteix en aprofitar quan vas a casa d'algú per deixar-li una sorpreseta amagada en algun racó de la casa, perquè se'l trobi quan no s'ho espera. El lloc ideal és la dutxa, al costat dels pots de sabó, però n'han aparegut en tota mena de llocs (als calaixos de roba, a la nevera, a la tauleta de nit...). L'objecte en si ha de ser sempre la figureta tipus lladró més horrorosa que hagis pogut trobar als basars xinesos.
De fet era un joc que ells ja feien, i en incorporar-me a la colla, m'hi vaig afegir amb gran alegria. Pobra de mi!
Amb un d'aquests "amics", perquè ja no sé si dir-ne així, vam passar d'amagar la figureta a la casa a fer-ho a les butxaques de la jaqueta o la motxilla. Bé, ara que ho penso, em sembla que vaig començar jo. Després de 3 o 4 intercanvis, i d'haver aconseguit la setmana passada encolomar-li a la motxilla, i tota estranyada per no rebre cap sms assassí, aquest matí el follet ha tornat a casa, enviat per correu junt amb una noteta i una capsa moníssima-horrorosa.
Una mica com el gnom del jardí del pare de l'Amélie, a la pel.lícula, que desapareix per anar a veure món i torna quan ja en té prou. En el meu cas, però, sóc jo la que ja en té prou d'ell, però "visto lo visto", ja no m'arrisco més a encolomar-li a l'Uri, o em trenco les banyes per pensar com fer-ho, perquè ha posat el llistó molt alt.
Observeu com la figureta compleix plenament el requisit d'horrorositat. La vaig comprar jo a Vilafranca. Perquè després diguin que als pobles no hi ha de tot...