Cap de setmana gairebé sense moure'm de la taula. Bé, sí; els calçots els vam menjar de peu al pati. Després, a taula, que ve la carn. Comencen a sortir postres de tot arreu. Som 12 persones i tothom ha dut alguna cosa! Que si pastís de xocolata i nous, que si pastís de llimona apte per a celiacs, que si pomes amb botifarra dolça (sí, jo vaig fer la mateixa cara. És una especialitat de l'Empordà), que si rocs de xocolata i ametlles, que si macedònia, que si mandarines amb xocolata, que si bunyols, que si... Ja ni ho recordo tot. Una exageració. Després, partida de pòquer (amb diners de mentida), parxís, escacs, dames xineses, dards, mikado i dibuixa-el-que-veus-en-3-segons (no sé com es diu però és un joc molt divertit de dibuixar el que el company t'ensenya només tres segons).
Unes quantes hores asseguts a taula i els calçots intentant trobar el camí pels budells enmig de tant de menjar.
Gran dia entre amics, però.
I sorpresa final aquest matí; mentre n'acomiadava uns, es presentaven per sorpresa uns altres. Llàstima que no es puguessin quedar a dinar, per fer neteja de la nevera!
3 comentaris:
Vale vale, estic gelosa, què ho sàpigues! què se n'ha fet de la calçotada que hem de fer nosaltres?
ya te vale, ya!
És que no trobo dies per organitzar les calçotades que em queden pendents! ja ho trobarem. A més, si torno a fer una barbacoa tan aviat, el veí ens tirarà oli bullent o alguna cosa així. Diu que se li omple la casa de fum.
Hay que ver como nos ponemos, eh?
Publica un comentari a l'entrada