La cocleta

Un avantatge (més) de tenir tant de temps és que em descobreixo aficions per coses que sempre m'havien fet mandra. Una d'elles és la cuina. Segueixo tenint molta mandra per provar coses laborioses o amb productes desconeguts, però de tant en tant em sorprenc a mi mateixa.
Ahir em vaig passar tota la tarda (literalment; des de quarts de 4 fins a quarts de 10 del vespre!) fent croquetes. El dia de la calçotada van sobrar 2 talls de xurrasco i dues botifarres i mitja, tot cuit a la brasa, i jo ho hagués llençat tot seguit, però la Sònia i el Miquel em van dir que en podia fer croquetes. Vaig pensar "d'acord, ho guardo, però demà ho llenço". Però em va venir curiositat per provar-ho, i diumenge vaig buscar als llibres de cuina que tinc alguna recepta de croquetes. En vaig trobar una i ahir m'hi vaig posar.
Primer, esmicolar en bocins molt petits tota la carn (el minipimer no val). Això ja van ser dues horetes. Després tocava fer la beixamel, barrejar-la amb la carn i formar i arrebossar les croquetes. Mentre preparava els ingredients de la beixamel vaig veure que no tenia farina de galeta per arrebossar, però tenia unes torradetes finetes que no em menjo, i les vaig matxacar al morter per substituïr el pa ratllat. Una altra horeta més. Aturada per a berenar, i primer intent de beixamel. Directament a les escombraries. Van quedar uns grumolls tan grossos i tan enganxosa que hagués servit per encimentar maons. Segon intent, llençat als primers símptomes que la cosa no anava. Tercer intent, seguint les instruccions del llibre però al revés. Aquest sí que va funcionar. Ja no faré més cas del llibre. Després de barrejar-ho amb la carn i coure-ho una mica tot junt, a fer les croquetes i arrebossar-les amb les torrades matxacades. Em van sortir més de 30 croquetes, que vaig congelar la majoria. Avui les tastaré per dinar, hi tinc grans esperances perquè la massa ja era boníssima sense fregir.
Demà vull provar de fer arròs de bacallà, perquè el dia de la calçotada ens vam emocionar comprant escarola i bacallà per a fer xató amb la salsa que sobrés dels calçots per a sopar, però estavem tan tips que no vam menjar més i ara en tinc excedent.