Breakfast at Vilafranca

Fa un parell d'anys, quan vam anar de vacances una colla per Croàcia en furgoneta, la Mireia, durant un esmorzar, em va dir que per a ella aquest era el millor àpat del dia. A mi em va semblar una mica exagerat, però ara hi estic totalment d'acord. D'aquell viatge en recordo moltes coses, però del cafè amb llet del primer matí, en un bar d'un poblet italià, en guardo un record gairebé màgic. Era quasi un batut de llet i cafè. Com també recordo especialment un altre cafè amb llet ja a Croàcia, després d'haver dormit al costat d'una esglesieta de poble. Vam anar a esmorzar a un bar que també era colmado. Era un poble de quatre gats, amb molt poques cases, una carretereta menys que secundària per on passava un cotxe cada quart d'hora i una calma i tranquil.litat difícils de trobar a l'agost. I l'esmorzar a la terrassa del colmado, al costat de la carretera, com una road movie.
A l'època d'aquest viatge jo ja anava a esmorzar al Caracas, de llarg el millor lloc de tots els que he provat el cafè amb llet més minientrepà matiners. El Caracas és una cadena de cafeteries que fan el seu propi cafè. Te'l serveixen posant-te la llet quan ja tens el cafè davant teu, perquè puguis dir si vols la llet freda, calenta, desnatada, de soja o com sigui. Tenen sucre moreno, no gaire habitual a les altres cafeteries. Són autèntics experts en el ritual del cafè i l'esmorzar. No fan dinars, per tant algú podria dir que fan un marge de negoci reduït: esmorzars i poca cosa més.
Però el Caracas, a més, és vida: està al costat del mercat de la Llibertat, per tant hi van molts paradistes i botiguers de la zona, es coneixen amb els cambrers, es diuen barrabassades, fan el burro, parlen del futbol, s'expliquen trucs per baixar coses d'internet... Els quatre cambrers recorden perfectament el que demana cada client habitual (jo només he d'entrar per la porta perquè ja m'ho estiguin posant a la barra).
A Vilafranca vaig buscar i provar diversos llocs. Com que no hi ha Caracas, m'havia de conformar amb algun succedani. En vaig trobar un que no estava malament però és més car i els minientrepans no són mai els mateixos, per tant no puc establir una rutina, com a mi m'agrada. Com que vénen temps d'apretar-se el cinturó, hi vaig deixar d'anar, però el cafè de casa meva, de la cafetera de rosca de tota la vida, de sobte em semblava infecte, i per Reis vaig demanar una cafetera exprés.
Ara he tornat a recuperar el plaer d'esmorzar. El millor moment del dia. Suc de taronja (gentilesa dels amics, que em van regalar un espremedor per l'aniversari), que em bec mentre preparo la resta; cafè amb llet en got, com m'agrada, amb molta escuma, i torrada amb tomàquet i pernil salat.
A la foto del cafè, el moment màgic en què es barreja amb la llet.
Deliciós.