Ya m'he liao

Aquesta és la Gilda. L'he adoptada avui al centre d'acollida d'animals de Vilafranca (vaja, la gossera). Hi hem anat una representació lluïda de la família: els quatre germans i la Cristina, mare del Pau. Ens han ensenyat primer els cadells i ja ens ha caigut la bava. La Cristina també vol agafar un gos però encara no s'ha decidit, i la Isabel, com tota nena d'11 anys, es deleix per tenir-ne un però la seva mare no ho té clar.
Quan hem vist els cadells n'hi havia uns de preciosos barreja de golden retriever, i un de labrador, però eren tots mascles i els estaven medicant per fongs. I la Gilda era l'única que quedava d'una camada de 5 germans petaners sense raça coneguda. Jo preferia una femella, així que me l'he quedat, a més, se la veia tranquil.la mentre els altres no paraven quiets. Però tot i així encara tinc dubtes...
Sigui com sigui, tinc 15 dies de prova i la Gilda durant la tarda m'ha anat agafant confiança. Hem sortit a passejar i quan es cansava s'asseia a terra, en plan "hasta aquí hemos llegado". Em sembla que mai no he caminat tan a poc a poc, perquè així que accelerava el pas, ella s'asseia. Li he comprat una joguina perquè la mossegui enlloc dels cables elèctrics i dels mobles que ja ha descobert, i sembla que ara li ha començat a fer cas. Ara està dormint als meus peus, s'ha cansat de jugar i enlloc d'ajeure's al llitet que té (el de l'Indi, rentat per treure velles olors), prefereix dormir al terra, als meus peus.
Al migdia l'hem banyada a l'aigüera de la cuina (pesa cinc quilets) perquè de conviure i rebolcar-se amb els seus germans feia pudor ben bé de merda! Donaria el que fos per passar l'etapa d'aprenentatge de pipís i caques, però és el que em toca i de moment li he endevinat les intencions cada vegada i ho ha fet al pati. Ja veurem aquesta nit...