Així és com es deu sentir ella, dins la maranya de l'heura menjant-se la joguina. Ha descobert la terra i no hi ha manera de treure-la d'allà, a més de menjar-se totes les fulles que té a l'abast.
A la nit s'ha comportat i ni s'ha pixat ni cagat, però jo estava amb un ull obert i a les tres de la matinada l'he sentit moure's i l'he baixada al pati, tot i que no ha fet res. A dos quarts de vuit s'ha tornat a despertar i aquest cop ja tenia ganes de jugar i rosegava tot el que podia. L'he tret al pati, ha fet el que tocava i per sort s'ha tornat a adormir. Com un nen petit.
Avui ja m'ha fet un mostrari de tot: ha menjat com una posseïda, ha begut aigua empapant-se el morro i esquitxant tot el terra, ha vomitat (al pati, dins de l'heura, per sort), ha fet caca de totes les menes i he aconseguit que fes pipí al carrer. S'ha deixat tocar per nens i grans i olorar per gossos (excepte un de molt gros que esperava l'amo fora de la botiga, ocupant tota la vorera, i la Gilda no sabia com passar, de l'acolloniment). Ha flipat amb els coloms i m'ha omplert les mans d'esgarrinxades amb les dentetes que té com agulles.
Estic força entretinguda. De fet, estic baldada. I "lo que me queda"...
2 comentaris:
Ui, nena, doncs l'heura no deixis que se la mengi, que crec que és verinosa!
És molt maca! Quina gràcia.Té mirada de cadell, entre innocent i entremeliada. felicitats!
Publica un comentari a l'entrada