Los lunes al sol

I los martes, i los miércoles, i los jueves... Aquí m'instal.lo una estoneta cada matí per llegir, escriure o el que sigui i carregar les piles amb el sol. És a la teulada, directament sobre les teules. La setmana passada em posava al terrat (al darrere), però els cotxes passen molt a prop i segons en quina posició està el sol t'has d'anar movent per no tenir ombra. Ahir vaig gosar trepitjar les teules i vaig descobrir que aquest racó queda més arrecerat, lluny dels cotxes i amb sol tota l'estona.
M'hi he estat mitja hora i me n'he hagut d'anar de la calorada que tenia! El jersei gruixut que veieu l'havia pujat per si tenia fred però enlloc de posar-me'l, m'he tret l'altre que duia.
També veieu el llibre que estic llegint, en francès, i el diccionari mini, que consulto al mateix ritme al que llegeixo.
Ahir vaig veure el 30 minuts, que parlava de que el desenvolupament humà ha arribat al límit i de les diferents iniciatives que hi ha per reduïr el consum, els residus i la contaminació. No sé per què, sense haver estat mai una ecologista radical, cada vegada aquest tema m'interessa més. Em fa pena veure la de bosses de plàstic que et donen a tot arreu; a la farmàcia t'emboliquen una capsa de medicament amb un paper: cal? de què serveix? A la verduleria et posen cada cosa en bosses, i les bosses dins d'una altra. La gent agafa el cotxe per a qualsevol desplaçament. No som conscients de l'aigua que gastem i molt menys de què significa per al medi ambient tenir un llum encès hores i hores encara que no hi siguem, o la tele en standby tot el dia. Veure tot això m'afecta personalment, penso en com puc canviar les coses a casa meva i com puc fer-ho entendre a la gent del meu voltant. De moment he aconseguit que ma mare separi els materials per a reciclar, però el problema no és reciclar, és no generar residus. Si no compressim les petxugues de pollastre en una safata de pòrex no caldria reciclar-la després.
Avui he anat a comprar amb una bossa de roba i una de plàstic que tenia a casa. Ho he aconseguit amb la verdura (comprada a un pagès de la comarca, reduïnt doncs els costos afegits de transport), però el pa tallat me l'han posat en bossa i el llegum, també. El proper dia que en compri, de llegum, duré els tàpers de casa, i per al pà hauré de pensar una solució, ja que el compro rodó llescat i cal posar-lo en algun lloc. A la farmàcia havia de comprar diverses coses i m'han donat una bossa de plàstic gran, que he aprofitat per a posar les de llegum i la carn embolicada en paper, perquè la de roba ja era plena. El proper dia, bossa de roba, tàpers i carro.
M'encantaria posar energia solar a casa però encara és car (uns 5.000€) i és difícil aconseguir subvencions. De totes maneres, com que temps és el que em sobra, em posaré a investigar com puc reduïr-ne el preu.