Incubant com les gallines

Avui tinc la sensació d'estar incubant alguna cosa. Des d'ahir a la nit em fan mal les espatlles i la part alta dels braços, i de tant en tant el clatell. És com un pes, com si estigués molt cansada, i a més tinc esternuts i mocs, o sigui que he pensat que potser és una grip. Però com que no tinc mai febre (em sembla que de petita vaig tenir tota la febre de la resta de la meva vida), no acabo de treure la malaltia.
L'última grip que recordo d'estar una setmana al llit i amb febre de debò va ser quan estava a la facultat, o sigui que almenys en fa 12 anys. Des de llavors he tingut milers d'encostipats, alguna indigestió (molt poques) i algun virus indefinit que l'any passat em va fer fer llit un dia i mig. És el màxim que he estat al llit malalta des d'aquella grip.
Així que penso que de tant en tant el cos deu necessitar un repòs i em surten malestars estranys, sense arribar a ser prou com per anar al metge, i que em fan passar el dia del llit al sofà i del sofà al llit, en un estat d'afluixamenta i adormilament que em dura un dia i l'endemà acostumo a estar com a nova.
Quan em passa això, no em puc estar de posar-me el termòmetre contínuament, perquè seria tota una sorpresa tenir febre i poder dir que estic malalta de veritat. Però el termòmetre puja com a màxim a 36'5, així que no puc ni tan sols justificar el malestar amb alguna cosa tangible.
Així que avui és dia de tele, sofà i manta. Les manualitats les deixo per a demà.