La treballera

A casa, quan ens agafava el desfici per netejar i endreçar (bueno, vale, sí, a ma mare sobretot), dèiem "ja li ha agafat la treballera". És allò que penses: passo l'escombra i ja està, i acabes treient brillu als panys de les portes.
Avui m'ha agafat, amb aquest dia fantàstic que fa. He pujat al terrat, amb un sol esplèndid, per netejar una estora on es va pixar la gossa. El terrat té un accés una mica complicat i no s'hi pot pujar gaire carregat, així que he pujat en dos temps l'estora (és petita), una galleda d'aigua mig plena, un raspall i el KH7 i amb aquesta economia de recursos l'he netejada i l'he deixada al sol.
I després m'he posat amb el pati. He retallat tota la maranya d'heura que arribava fins al terra per deixar una mica d'espai lliure i poder trasplantar una hortènsia que vaig dur de Barcelona i que gairebé no ha resistit les embestides (léase queixalades) de la Ginger. Però l'heura té la fantàstica capacitat de treure arrels des de qualsevol punt de qualsevol branca. Tros que toqui a terra, tros que treu arrels. Així que m'he passat dues hores jugant al joc d'arrencar cebes, però arrencant branques arrelades d'heura. He omplert una bossa d'escombraries industrial amb tot el que he tallat i les fulles seques, i he reomplert el parterre amb 25 kg! de terra nova. De pas he posat dreta i ben aguantada amb terra atapeïda la làmpara que hi ha clavada, que entre la gossa i les arrels estava ben torta. I ara estic molt contenta de com està el pati, tot endreçadet i preparat per a plantar-hi coses noves.
El següent pas serà fer un hortet, però em sembla que el faré al terrat, que té sol permanent. Els enciams sortirien grocs, si els plantés al pati.
No hi ha res com una bona endreçada per tenir satisfacció immediata!
La foto us semblarà igual que una de fa temps, però la part d'abaix de l'heura us asseguro que no estava així!