Ei, que no s'espanti ningú, que no tinc una depressió. Només és que l'experiència de la gossa m'ha servit per canalitzar totes les inseguretats i he esclatat.
Ja està. Després de tot un dia plorant, avui he tornat la Ginger a la gossera. Ahir ho tenia molt coll avall, però durant la nit he pensat que no n'hi havia per tant i que em podia donar una setmana més de prova, que no m'ho prendria tan estrictament i ja està. Però igualment volia consultar si era normal que em mossegués tant. Se'm tirava a la cara o al cap quan li buscava la pilota sota el sofà, quan anava descalça em mossegava els talons i els peus; les mans ja les tinc totes plenes de rascades... Aquest matí hi he trucat i quan els ho he explicat m'han dit que no m'ho pensés més i la tornés, que aquestes proves servien per veure el caràcter de l'animal i veure si s'adaptaven més a un entorn o a un altre, i que la destinarien a algú que busqués un animal de vigilància.
Així que se l'han enduta mentre jo plorava com una bleda, assegurant-me que faig bé, que ells ja havien vist que era una gossa tossuda i molt seva, que val més plorar ara que lamentar-ho més endavant, que aquesta gossa serà grossa i si li tens por o no la domines vas malament.
Més endavant, concedint-me un temps de reflexió, ho tornaré a provar amb algun cadellet més dòcil, i mentrestant faré algunes adaptacions al pati perquè no destrossi les plantes. Així també em mantindré ocupada. I m'apuntaré per fi a ioga, que em va trucar la meva cosina que hi va per dir-me que aquest trimestre són poques i si no s'apunta algú més potser anul.laran el curs. Així que dijous que ve començaré.
I avui aniré a la pelu, aviam si arreglant els pèls que porto també m'arreglo jo.
Un petó a tots els que us heu preocupat per mi.
Als altres, que os den (és broma!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada