diumenge, de gener 27, 2008
Full de ruta
Avui al dominical d'El País surt un article on parla del "full de ruta" vital: aturar per un moment el nostre ritme de vida i treball i analitzar si estem fent el que ens ve de gust o ho fem per inèrcia i per comoditat. El full de ruta seria fer una llista dels objectius que tenim a la vida, de coses que volem fer, i plantejar-nos de canviar el necessari, deixar i iniciar el que calgui per arribar a allò que volem.
Sense ni tan sols conèixer aquest concepte, és el que jo vaig fer fa uns mesos. "Sóc aquí, fent aquesta feina, vivint la vida d'aquesta manera, per inèrcia. No ho vull seguir fent. El meu somni és viure algun dia al camp, fer una feina que m'ompli, si pot ser amb els meus recursos manuals i artístics, i viure tranquil.lament. Mans a l'obra, doncs". Aquí estic, i encantada. Últimament al meu voltant aquest tema surt molt sovint. Llibres, articles, persones... Per ser casualitat, una mica massa rebuscada.
A la gent que li està donant voltes a la idea del temps sabàtic: endavant! Tot i els moments de dubte, que en tindreu, no us en penedireu. Us aportarà tantes coses, us coneixereu millor, us enfrontareu a la vida amb més valentia, us omplirà, potser us farà descobrir una vocació amagada o potser després d'aquest temps torneu a la vida anterior, però haurà valgut la pena.
Ja sabeu dels meus baixons i pujades d'ànim, en plan muntanya russa, des que vaig prendre LA DECISIÓ, però ara estic en un moment àlgid, en plenitud d'idees i de projectes. M'està venint molt de gust aquests dies llençar-me a viatjar sola, primer per aquí a propet, França i Itàlia, potser una temporadeta a cada lloc per reforçar idiomes. Però em conec, i això pot canviar per un altre pla la setmana propera. Així que no em prengueu en sèrio. De moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ja veurem. De moment estic veient el mercat a veure per on va i quines possibilitats tinc de trobar una bona feina si em moc.
Vaiolet, m'encanta que hi hagi gent que dirigeixi la seva vida, i no que es deixi portar pel vent, i m'encanta pesnar que d'aqui molts anys seurem, davant d'una llar de foc i obrirem la maleta de viatge....segur que estarà ben carregada d'experiencies, records i vida!
petonarrus
Publica un comentari a l'entrada