Baratures

Ahir vaig anar a ioga. Està molt bé perquè som 4 alumnes i la professora! El fan a l'associació de veïns de La Girada, un barri nou de Vilafranca que està al costat del meu. A cinc minuts en bici. És molt barat (18€ al mes) i és una classe a la setmana, poquet, però pel preu, què més vull.
Avui ja tinc agulletes a l'esquena i una mica de molèstia a les cames, dels estiraments que vam fer. La pega és que em vaig pelar de fred, perquè el local on ho fem és diàfan i tot i haver-hi bombes de calor, el ioga no és precisament un exercici de suar. El proper dia m'abrigaré més.
Avui he anat a la biblioteca a buscar un parell de novel.les en francès. Em pensava que no en tenien fins que la Gemma em va explicar el truquillo per trobar-les al catàleg on line, i déu n'hi do les que tenen, per ser una biblioteca "de poble" (que és força gran, però). En anglès en tenien moltes més, és clar, però també en àrab, italià, portuguès i alemany.
Crec que, amb algunes excepcions, la gent no som conscients de les coses que podem tenir gratis o per pocs diners. Els llibres, cds i pel.lis de la biblioteca i de segona mà; els tallers i cursets dels centres cívics o associacions com aquesta de veïns; objectes qualsevols de mercats d'intercanvi; electrodomèstics en botigues de tares i cops... Estic acostumada a pagar pel que vull i sovint sense replicar. En coses que no conec, si em diuen un preu crec que deu ser correcte, jo no sé de què va i ells sí, i la majoria de vegades deuen estar carregant més del compte.
En certa manera l'hort també ve de la idea de fer jo mateixa quelcom enlloc de comprar-ho, a part que en aquest cas també hi ha el plaer de veure créixer una cosa del no res fins a gaudir-ne menjant-ho.