El part de l'enciam

El setembre passat ens vam convertir en orgullosos propietaris d'una taula de cultiu Horturbà, amb el seu corresponent planter ecològic d'enciams de tipus variats. Somiàvem uns fulla de roure, uns enciams llargs i uns meravella exuberants, descomunals, formosos i deliciosos, i esperàvem que en tres o quatre setmanes els nostres somnis s'haurien complert.
Un mes després, el planter continuava exactament de la mateixa mida.
Dos mesos després, igual.
Tres mesos després ho vam anar a dir al garden on havíem comprat la taula. La persona que ens havia assessorat, un paio jove amb dents de conill i que mentre parla amb tu va llançant miradetes al voltant per controlar que no se li esgarriï cap dels seus treballadors fumetes, ens va dir que si havíem posat la terra que ens havia venut, el compost que ens havia venut, el planter que ens havia venut i el sol i l'aigua que déunostrusenyor ens donava, no entenia què passava. Que miréssim de canviar la taula de lloc per si li faltaven hores de sol.
Ho vam fer, i no era tasca fàcil. Buidar una taula de cultiu de 150 litres de terra, pujar-la entre dos (buida ja pesa uns quants quilos) per unes escales estretes fins a la terrassa i tornar-la a omplir i replantar ens va costar una bona esllomada.
Van passar dos mesos més. Res de res. Vam arrencar el planter, vam remenar la terra i vam plantar-hi planter nou. Uns quants mesos més sense cap resultat.
Fa un mes vam decidir que ja n'hi havia prou. Vam comprar dos sacs de terra Compo al supermercat, vam canviar-la tota i hi vam plantar planter del mercat de Vilafranca, normal i corrent, no ecològic. Bingo. Ens ha costat com un embaràs, però som els orgullosos pares d'això. Aviat ens cruspirem els nostres propis fills.