Per acabar dalt la grua que se l'ha endut per última vegada.
És una mica com la donació d'òrgans: el cotxe està en mort cerebral i se l'han endut perquè doni vida a d'altres que estan a temps d'una segona oportunitat.
Moltes gràcies, cutxitu! (i encara me n'han donat 40 €!)
.
4 comentaris:
T'acompanyo en el sentiment. Jo he perdut dos cotxes així i conec el dolor que estàs passant. Ara, 40 euros, no estan gens malament! La foto la vas fer a 110 km/h?
Si et serveix de consol, a mi fa un mes i poc que em va passar el mateix. Em vaig quedar quedar tirada a Vila. En aquell moment, estava contenta per tot el que havia fet amb el cotxe i, alhora, trista perquè l'havia de portar a desballestar. Snif, snif...
Avui, però, és festa grossa: vaig a buscar el cotxe nou. Iupi!
Alça, tu te'ls has gastat, eh? Cotxe nou, caram!
Ah, Marc, sí, la foto la vaig fer a l'autopista… Ja sé que no sóc gaire assenyada… Prometo que no ho faré més, va (almenys no amb aquest cotxe…).
Publica un comentari a l'entrada