divendres, de juliol 02, 2010

La insoportable lleugeresa del moc

…la d'aquell moc que et surt sense avisar quan fas un esternut i que et queda escampat per la samarreta, si és que has tingut temps d'abaixar-hi el cap, o per la del veí…
Què cal fer, en aquests casos? Imaginem que estàs en una botiga, atxís! i apa, la samarreta vermella o negra (d'un color que contrasti bé) tota guarnideta.
Tens la dependenta al davant, esgarrifada i amb cara d'entre fàstic i alleujament perquè aquesta vegada els déus no han volgut que la teva ona expansiva l'afecti. Què fas? Continues la conversa —I ara mig quilo de mongeta tendra, si et plau —mentre treus un clínex i t'eixugues com si res? Perquè no tens més alternativa, no? No es pot dissimular, una cosa així…

Us ho deixo perquè hi reflexioneu.

1 comentari:

Anna (de català) ha dit...

A mi, quan em passa això, miro d'esternudar per la boca. És molt friqui, però t'estalvies una bona estucada (a la samarreta, a l'interlocutor...).

Un cop fet l'esternut, tens temps (compta que tens tres o quatre segons fins a la següent picoreta) de buscar un mocadoret o de preparar-te la "muralla manual" per al proper esternut, que sempre arriba.