Que amb 35 anys se't clavi una espina de la sardina que menges et fa pensar que encara et queden moltes coses per fer, a la vida. I avui, de cop, n'he fet unes quantes: és la primera vegada que vaig a urgències i dic "Tinc una espina de sardina clavada al coll"; és la primera vegada que em posen un aparell d'aquells d'intubar a la boca per fer-me baixar la llengua; és la primera vegada que un metge em diu que no col·laboro, jo, que em prenc els metges com déus a qui cal obeir (la que no col·laborava era la meva llengua, que barrava el pas pel seu compte), i és la primera vegada que em posen un pal amb una llumeta pel nas i me'l fan baixar per la gola. Espectacular, tu.
Tot plegat, per no trobar res. Sembla que l'amígdala ha absorbit l'espina i l'està desfent a foc lent. Que li aprofiti. Jo no vull veure cap sardina en molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada